dimarts, 25 de setembre de 2012

PLAÇA DEL PEDRÓ



Un apunt a l'aquarel·la de la Plaça del Pedró que no m'ha quedat gaire bé. Espero que aquesta bonica plaça no m'ho tingui en compte. Moleskine 13x20 dedicada a Barcelona.

He passat milers de vegades per aquest indret, per cert. Recordo encara un ferrer a la cantonada amb Hospital, que hi va ser molts anys. I l'elegant sastreria Amat, avui reconvertida en basar xinès destraler. Sort que la casa de pisos és la mateixa. Per la resta, encara conserva el seu to noucentista i evocador, popular i entranyable.

Algunes fotografies antigues de l'indret, manllevades d'aquest blog.







8 comentaris:

  1. Quina plaça més vital, fa cent anys, ara i sobretot en el teu apunt, tan delicat... Saps que és el que més m'agrada? La distribució dels elements al quadre, amb el carrer a la dreta, i la zona de l'esquerra enmarcada per la font del mig i l'arbre de l'esquerra.

    ResponElimina
  2. Gràcies, Eastriver, ja veus que durant anys l'església també va estar tapada, amb uns edificis, però en general és un indret que conserva la seva gràcia.

    ResponElimina
  3. Doncs, sense saber-ho, segurament ens haurem creuat en aquesta Plaça del Pedró. Sóc nascut al carrer Hospital i aquesta plaça forma part del decorat de la meva vida. Molts son els records relacionats amb aquest indret que tu ens portes avui de la teva ma i amb les teves paraules, però el més emotiu em va passar fa uns quatre anys. Anava caminant en direcció a La Rambla, quan a la cantonada de la Plaça amb el carrer Botella, una nena petita, marroquina, d'uns sis anys, venia de cara a mi per la vorera cantant i saltant amb una petita nina feta amb un coixí de color verd i uns fils de llana. De sobte es va aturar davant meu, em va mirar, va somriure i allargant-me la nina, va dir: "toma, para ti" i sense que jo pogués reaccionar va seguir el seu camí cantant i rient. Mai havia vist aquella criatura. Mai l'oblidaré.

    ResponElimina
  4. Ramon, la meva mare havia nascut a la porteria de Cal Erasme, la seva àvia i el seu besavi havien treballat per a aquella indústria, tenien molts records del barri. Després van anar al Poble-sec, jo encara hi visc i gairebé sempre vaig cap a la Rambla a peu, passant per aquests carrers, han canviat però no tant com altres i conserven tot el seu encant, m'agrada veure com nens i nenes de tot el món van a l'escola del carrer del Carme, per exemple, o els turistes que van cap al CCCB. Hi ha passat milers de vegades, no les podria comptar. Per cert, la pastisseria de la Plaça és boníssima, el mateix que una que hi ha en un altre carrer proper, el carrer Ponent. Vaja, que això de fer la volta de la Monyos m'agrada molt.Encara hi ha gent que es pensa que si passa per allà l'atracaran, hi ha molts prejudicis pel món.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Del lloc del naixement de la teva mare al que va nèixer el meu pare, el meu germà i jo mateix hi ha molt poca distància. Del carrer del Carme, 106 al carrer Hospital davant l'antic Hospital de la Santa Creu, on encara hi viu la meva mare. Ves a saber si els nostres avantpassats es van arribar a conèixer. La ruta de la Monyos també és per a mi una ruta essencial, bàsica i la segueixo fent amb gran plaer. El col-legi del carrer del Carme, el Milà i Fontanals que te l'entrada pel carrer dels Àngels va ser el meu col-legi dels 9 als 12 anys...quins records!. Conec i he comprat dolços a la bona pastisseria de la Plaça del Pedrò, encara que per a mi la preferida del barri és la "Lys" que està a la Riera Alta, 19. Si no hi has entrat mai, te la recomano.
      Sobre els prejudicis et diré que conec gent de Barcelona que mai "baixa" al Raval, ni tans sols trepitja La Rambla perquè allà "atracan tothom"... fins i tot, no fa gaire temps, un taxista es va negar a portar-me al carrer Hospital des de l'Eixample...i eren les nou del vespre!

      Elimina
  5. Encisadora la història de la teva trobada amb la nena, sovint quan veig totes aquestes criatures penso que entre elles hi ha els grans personatges del futur, els protagonistes de la història que no veuré, tant de bo sigui positiva.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Així cal esperar-ho i treballar per aconseguir-ho, fomentant la bona convivència entre tots.

      Elimina
  6. Ramon, he tingut un lapsus i quan he mencionat la pastisseria del carrer Ponent em volia referir a la de la Riera Alta que tu dius, molt bona, efectivament. Això de la delinqüència és curiós, no es basa en realitats sinó en percepcions, atraquen també a l'Eixample i passen coses a molts llocs però el ressò no és el mateix quan passa al Poble-sec o al Raval que quan passa a la Diagonal o a Sarrià, com tampoc no és el mateix si el delinqüent és autòcton o foraster.

    ResponElimina