DIARI D'ARTISTA (5): RASTRES DE NATURA

 

Giren i xisclen

Amb les ales esteses.

Volen lleugeres.

Instants precisos,

Nous matins que s’escapen,

Entre boires marines,

Sense projectes.

 

Pit-roigs als arbres

Aurons, moreres,

Roures i bellaombres.

Corriols de passejada,

Sol als bassals.

Fred, vent i pluja,

Un camí de silenci.

Llum als balcons.

La tarda es fa petita.

Entre les ombres suren

Solituds vegetals.

 

DIARI D'ARTISTA (4): LA CASA I ELS LÍMITS

 

Aquest treball girava a l'entorn de la casa, considerada des de molts punts de vista. Jo he triat fer referència a un edifici d'habitatges modernista, que tinc gairebé a davant de casa. He utilitzat tècniques i materials diversos.

També he escrit un poema sobre la temàtica triada:

LA CASA DE DAVANT DE CASA

 

AQUESTA CASA DE DAVANT DE CASA (NOVEMBRE, 2020)

 

Aquesta casa de davant de casa

ja té més de cent anys.

La miro, encuriosida,

quan el sol, pel matí,

il·lumina una part de la façana.



Al vespre,

amb el sol a ponent té colors nous

que la fan cada dia diferent.



Els estadants canvien, van i venen.

Aquests dies conforma

el meu paisatge més proper

i aplega

els misteris de vides que no sé.



No serà eterna

però viurà més anys que no pas jo

mirant la vida des dels seus balcons

modestos, on algunes flors intenten

obrir-se sota el sol de cada dia.

Júlia Costa, poemes inèdits

DIARI D'ARTISTA (3): SENSACIONS SUBTILS COLLAGE

 

En aquesta ocasió calia  treballar el 'collage' per expressar sensacions subtils. He optat per l'imperceptible pas del temps, un temps que aquests dies sembla empresonat o desordenat fins que no s'estructura en el marc d'un nou ordre. No sé si me n'he sortit, em temo que no.

DIARI D'ARTISTA (2), LLUNA PLENA DE TARDOR

 

HAVANERA DEL CAPVESPRE

 

Sota la llum de fanals emboirats

s'adorm el port quan arriba la tarda,

I les gavines s'emporten el sol

cap a horitzons amb castells i muntanyes.

 

L'amor se'n va com se'n va la claror,

gronxen les ones la vela que passa

i un vell vaixell ancorat en el port

somnia el temps d'impossibles viatges.

 

Tot passejant han tornat els records,

el primer amor a recer d'una barca,

i vells estius amb la lluna en el mar

quan la foscor no tenia enyorança.

 

Tot passejant els records han tornat,

però no han tornat els amics que esperava,

ni els vells amors que els naufragis hostils

van ofegar sota pluges estranyes.

 

L'aigua emmiralla la llum dels estels,

una llum tendra, petita i molt blanca,

que s'esmicola en el penya-segat

quan el vent fa les onades més llargues.

 

El far encès enlluerna l'espai,

amb el camí d'una nova esperança,

i entre les barques s'amaga el sospir

d'una sirena que dorm a la platja.

Tot passejant he escoltat el seu cant,

un plany antic i una pena amagada,

i he retornat als carrers i la gent

amb el cor ple de llegendes llunyanes.

 

He retornat als carrers i la gent.

La vida encara un esforç em demana,

i aparadors plens d’objectes banals

omplen de somnis la inútil vesprada.

 

Sota la llum de fanals emboirats

el port s'adorm i la nit se li abraça,

quan les gavines amaguen el sol

sota el tresor oblidat d'un pirata.

Sota un tresor que mai retrobaré,

veus de sirena, cançó de l’onada

que va i que ve sense saber el perquè

d’aquesta dansa, lleugera i salada.

 

He retornat als carrers i la gent.

Així és el món, i la vida, i la platja,

així és la dansa del món i els estels.

Sorres d’oblit, cementiris de l’aigua.

NIT DE TARDOR



S’apressen joves, hi ha llum a la fleca,

i al quiosc resistent i a la farmàcia.



Algun cotxe s’esmuny, carrers avall.

L’aigua retorna a omplir les canonades,

els estels han fugit, la lluna torna

a ser un dibuix gairebé transparent

al cel, avui tan clar.



Un fred sense malícia,

amb la pietat de les tardors urbanes,

anima els cors dels habitants somnàmbuls

que solquen aquests mars de revifalla.

Nit des del balcó


Un tros de cel per on s’esmuny la lluna

i on fins i tot en dies com aquest

podem ensopegar-nos amb planetes

brillants i amb rams d’estels de llum modesta

omple l’espai on el carrer de casa

dibuixa un viarany de foscor nova

entre terrats que freguen antics núvols.

Segon treball del curs 'Diari d'artista'. Dedicat a la Lluna Plena d'aquests dies i utilitzant texos propis o manllevats.

Vaig inspirar-me en poemes meus, dos fragments i un de sencer. Els fragments utilitzats estan en negreta.

DIARI D'ARTISTA, LA TARDOR, TRANSFORMACIONS SILENCIOSES

 

Nou curs de l'Escola de la Dona. Enguany tots seran online. M'he apuntat a 'Diari d'artista', amb la professora Cristina Coca i m'encanta.

Els primers treballs havien de tenir relació amb la tardor i les transformacions silencioses. 

PASSEIGS VORA MAR (3)

 

Més passeigs i apunts aquarel·lats.

PASSEIGS VORA MAR (2)

 

Apunts fets a partir de fotografies, en aquests dies de 'retir espiritual' i molts passeigs de proximitat.

Aquarel·la sobre paper, quadern 16x11 cm.