divendres, 29 de desembre del 2023

TREBALL FINAL, IRENE SOLÀ I TÈCNIQUES MIXTES

 





Cabdell de foscor



A la cambra dels mals endreços s’hi amagava la nit. A dins d’un bagul, en una capseta de vori, hi romania la relíquia d’una germana de la rebesàvia que es va matar per tal de no maridar-se amb un hereu ric, que no estimava. Un floc de cabells rogencs, lligat amb una cinta de vellut negre. Es va emmetzinar amb un beuratge de didalera. La nit no s’acabava mai, s’esperava amagada i sempre tornava. Es convertia en un cabdell de foscor que s’escampava per la cambra si un bri de llum somorta intentava travessar l’escletxa dels porticons.


Aquest és el darrer curs d'un interessant curs impartit per les professores Idoia Pallarès i Montserrat Campoy en el qual s'experimentava amb diferents tècniques a partir de textos literàries. El curs s'emmarca en la commemoració del 140è any d'existència de l'Escola de la Dona. Ha estat un curs excel·lent, que ens ha deixat amb ganes de continuar-lo en alguna altra ocasió. L'ambient entre les participants, totes dones, ha estat així mateix sensacional. 

dilluns, 25 de desembre del 2023

QUART TREBALL: LA POESIA DE FELÍCIA FUSTER

 




Com un llibre que es tanca m’adormo,

i voldria adonar-me del moment, ben precís,

en el qual he tancat les parpelles cansades

i he passat al país on es gronxa el misteri.



No comprenc el motiu d’aquest llibre tancat

en un instant estrany, esvaït i atzarós,

quan l’argument del llibre que s’ha tancat, inútil,

no ha arribat al final I tot és un enigma

de tants com acomboien el sender de la vida.



Un camí vorejat d’estranys arbres

i de lleixes farcides de llibres plens d’històries,

poemes i paraules que no coneixeré,

ja que son, tots els somnis, quimeres impossibles.




TREBALL SOBRE LA FRASE D'UN POEMA DE FELÍCIA FUSTER (en negreta)

TÈCNICA: COLLAGE AMB MATERIALS DIVERSOS

divendres, 22 de desembre del 2023

TERCER TREBALL DEL CURS, A PARTIR DE 'JÚLIA', D'SABEL--CLARA SIMÓ.

 



Forats a la paret del terrat

 

A l’estiu, fa molts anys, pujàvem al terrat, a prendre la fresca. El terrat era comunitari però el senyorejava el Vell Anarquista, que malvivia sol, en un habitacle minúscul.

A la paret del terrat quedava el senyal d’uns trets antics El Vell Anarquista es planyia de l’origen d’aquelles ferides.

Si no ens enteníem ni entre nosaltres...

Els infants no sabíem de què anava tot allò. D’una guerra a dins de la guerra, d’aldarulls i revoltes, de violència.  Els ulls de l’home espurnejaven com espurnes atiades al braser quan recordava l’origen oblidat dels forats inquietants.


Text i imatge a partir d'una frase de la lectura del llibre 'Júlia', d'Isabel-Clara Simó (la frase és la que està en negreta en el text).

Aquarel·la sobre paper