divendres, 29 de desembre del 2023

TREBALL FINAL, IRENE SOLÀ I TÈCNIQUES MIXTES

 





Cabdell de foscor



A la cambra dels mals endreços s’hi amagava la nit. A dins d’un bagul, en una capseta de vori, hi romania la relíquia d’una germana de la rebesàvia que es va matar per tal de no maridar-se amb un hereu ric, que no estimava. Un floc de cabells rogencs, lligat amb una cinta de vellut negre. Es va emmetzinar amb un beuratge de didalera. La nit no s’acabava mai, s’esperava amagada i sempre tornava. Es convertia en un cabdell de foscor que s’escampava per la cambra si un bri de llum somorta intentava travessar l’escletxa dels porticons.


Aquest és el darrer curs d'un interessant curs impartit per les professores Idoia Pallarès i Montserrat Campoy en el qual s'experimentava amb diferents tècniques a partir de textos literàries. El curs s'emmarca en la commemoració del 140è any d'existència de l'Escola de la Dona. Ha estat un curs excel·lent, que ens ha deixat amb ganes de continuar-lo en alguna altra ocasió. L'ambient entre les participants, totes dones, ha estat així mateix sensacional. 

dilluns, 25 de desembre del 2023

QUART TREBALL: LA POESIA DE FELÍCIA FUSTER

 




Com un llibre que es tanca m’adormo,

i voldria adonar-me del moment, ben precís,

en el qual he tancat les parpelles cansades

i he passat al país on es gronxa el misteri.



No comprenc el motiu d’aquest llibre tancat

en un instant estrany, esvaït i atzarós,

quan l’argument del llibre que s’ha tancat, inútil,

no ha arribat al final I tot és un enigma

de tants com acomboien el sender de la vida.



Un camí vorejat d’estranys arbres

i de lleixes farcides de llibres plens d’històries,

poemes i paraules que no coneixeré,

ja que son, tots els somnis, quimeres impossibles.




TREBALL SOBRE LA FRASE D'UN POEMA DE FELÍCIA FUSTER (en negreta)

TÈCNICA: COLLAGE AMB MATERIALS DIVERSOS

divendres, 22 de desembre del 2023

TERCER TREBALL DEL CURS, A PARTIR DE 'JÚLIA', D'SABEL--CLARA SIMÓ.

 



Forats a la paret del terrat

 

A l’estiu, fa molts anys, pujàvem al terrat, a prendre la fresca. El terrat era comunitari però el senyorejava el Vell Anarquista, que malvivia sol, en un habitacle minúscul.

A la paret del terrat quedava el senyal d’uns trets antics El Vell Anarquista es planyia de l’origen d’aquelles ferides.

Si no ens enteníem ni entre nosaltres...

Els infants no sabíem de què anava tot allò. D’una guerra a dins de la guerra, d’aldarulls i revoltes, de violència.  Els ulls de l’home espurnejaven com espurnes atiades al braser quan recordava l’origen oblidat dels forats inquietants.


Text i imatge a partir d'una frase de la lectura del llibre 'Júlia', d'Isabel-Clara Simó (la frase és la que està en negreta en el text).

Aquarel·la sobre paper

dimarts, 7 de novembre del 2023

SEGON TREBALL DEL CURS A PARTIR DE 'SOLITUD', DE VÍCTOR CATALÀ






 







Cap a l'horitzó

Quan van acabar les festes, l’Àliga Marcenca, un element del bestiari popular, va retornar al magatzem de la vila, amb els gegants, els capgrossos i el Drac Esgarrifós.


La tardor va trigar a arribar. Passat Tots Sants va ploure i va pedregar. La calamarsa va esberlar els vidres de la claraboia del magatzem.

Per allà es va escolar un bocí de meteorit que va espetegar damunt de l’Àliga. L’animal de cartró pedra, amb una nova vida a l’abast, va pujar al cel i va volar cap a l’horitzó. Sota seu no es veien més que onades de muntanyes.





Segon treball del curs sobre literatura i plàstica, en aquest cas el text de cent paraules s'ha elaborat a partir d'una frase de l'obra Solitud. De forma inconscient aquest alliberament d'una àliga de cartró-pedra, d'alguna manera, m'evoca el final del llibre, amb la fugida de la Mila vers qui sap on, però, malgrat tot, lliure. El treball està fet amb tinta damunt paper d'aquarel·la, utilitzant estris diversos, com la canya, el retolador o el pinzell, i amb tècnica lliure i diversa però fent inspirada en la cal·ligrafia creativa.

dimecres, 25 d’octubre del 2023

CURS 2023-2024, NOUS CURSOS

 


Aquesta nova temporada a l'Escola de la Dona m'he apuntat a dos cursos molt interessants.  Un és el de Volum, un clàssic d'èxit, amb la professora Cristina Coca, al qual no m'havia pogut apuntar fins ara per qüestions d'horari. I l'altre una novetat, lligada a la celebració dels cent quaranta anys de l'Escola, 'Creació Literària i Expressió Plàstica'.

Aquest segon curs té dues parts relacionades, el comentari sobre l'obra literària d'alguna escriptora catalana, amb l'elaboració d'un text breu, de cent paraules, a partir d'alguna frase dels fragments llegits, interpretada lliurement, a càrrec de la professora Montserrat Campoy. I l'elaboració posterior, amb tècniques diverses, d'un treball plàstic a partir del text elaborat, amb la professora Idoia Pallarès. 

El primer treball ha estat a partir d'un fragment de 'La Fabricanta', gravat amb linòleum, amb la tècnica de l'engofrat.

Per al tercer trimestre m'he apuntat a un de sketching amb la professora Carme Esmerats.


TEXT (en negreta, la frase triada)


Malgrat el brogit que, semblant al d’un esbart d’abelles, produïen les criatures quan sortien a jugar, la remor no havia malmès el silenci que la resta del dia amarava els pisos interiors. Per la primavera el brogit infantil es barrejava amb els xiscles dels falciots.

Els patis aplegaven una calma ensopida. Als baixos hi havia una Llar d’Infants. El xivarri de la mainada era una alenada de vida. Creixien i se n’anaven a l’escola primària. Un dia va tornar el silenci imperfecte.

La Llar havia tancat. La primavera va acollir el vol i la xiscladissa dels nous falciots.


Això del brogit que torna m'evoca la recuperació de l'Escola després dels ensopits i tristos anys de la Pandèmia. Anar a l'edifici de la Baixa de Sant Pere ja és un goig per mi, i tot i que ja ho he manifestat en d'altres ocasions, el nivell i qualitat del professorat i l'ambient que s'hi respira son immillorables. 

Llàstima que ha desaparegut, no sé si de forma temporal, la màquina dels cafès...