dijous, 31 de maig del 2012
TERRATS I TEULADES
Des del terrat
la ciutat es fa amable
petita i tendra.
Des del terrat de l'Escola. Sant Pere, teulades i núvols. Acrílic sobre tela (2012).
divendres, 25 de maig del 2012
MARUJA MALLO
Hi ha va haver Madrid, fa un parell d'anys, una exposició, a l'Academia de Artes de San Fernado, al carrer d'Alcalà, sobre Maruja Mallo. Maruja Mallo, que va morir el 1995, es, encara, em sembla, una gran desconeguda per a molta gent. Però va ser una part molt important de tota aquella generació d'intel·lectuals i artistes del temps de la guerra, compromesa amb la República es va exiliar i va retornar a Espanya el 1965. Com en tants altres casos, el fet de ser dona crec que l'ha relegat durant anys a un estrany paper secundari, quan jo la trobo al nivell d'un Dalí i de molts altres pintors contemporanis seus, molt més coneguts.
A la seva terra natal, Galícia i, en concret, al poble on va néixer, Vivero, s'està construint un museu dedicat a aquesta artista, tant del seu temps, tan immensa i polifacètica. Un museu crec que compartit amb l'escultor Cristino Mallo. La vida d'aquesta dona és apassionant, no cal que l'expliqui ja que a la wikipèdia podeu trobar molta informació, només comentaré, una mica en pla tafaner, que va tenir un embolic amb Miguel Hernández, entre d'altres. Va viure els darrers deu anys en una residència d'avis madrilenya i va rebre diferents homenatges i reconeixements.
Etiquetes de comentaris:
artistes espanyoles,
dones artistes,
Maruja Mallo,
segle XX
ROSALBA CARRIERA
Rosalba Carriera va ser una important pintora veneciana, redescoberta per nosaltres fa alguns anys. Li he dedicat un dels meus enigmes històrics.
Al seminari de Pintura al Pastel la professora Carme Esmerats la va mencionar en moltes ocasions. La tècnica del pastel va ser molt útil a les dones cultes, que no podien assistir a les classes convencionals de les acadèmies ni utilitzar grans espais. Per sort per a la pintora, aquell tipus de pintura va connectar amb els gustos de la societat aristocràtica del segle XVIII.
Se sap poca cosa de la vida personal de Carriera. Va viure molts anys per a l'època, més de vuitanta, i en els darrers va perdre la vista i gairebé tota la seva família. Malgrat això va ser molt apreciada i valorada i va retratar el bo i millor de la societat de l'època.
Potser una part del cert menyspreu que va patir durant un temps la pintura al pastel prové, ai, de ser una tècnica molt utilitzada per les dames pintores. Avui hi ha pintores noves, innovadores i agosarades, que han utilitzat aquesta tècnica d'una forma arriscada i contemporània.
Etiquetes de comentaris:
dones artistes,
pintura al pastel,
Rosalba Carriera,
segle XVIII
Apunts a l'oli (Rambla de Mar i Ciutadella)
Amable mar,
frescor de primavera,
calma infinita.
La palmera
esvelta i enyorada
pentina l'aire.
Apunts preparatoris d'un futur quadre, a partir dels apunts al natural fets a l'aquarel·la. Oli sobre paper Figueres (maig, 2012, taller II).
diumenge, 20 de maig del 2012
Apunts amb llapis de colors
dissabte, 19 de maig del 2012
Museu Nacional de Dones Artistes (Washington)
Sovint en algunes classes de dibuix o pintura s'ha comentat l'oblit en el qual han estat fins fa quatre dies les dones artistes, fins al punt de fer-nos pensar que gairebé no n'hi havia.
Ara ens estem assabentant de la seva presència. El mateix passa en el camp de la música i en molts altres. Penjo un vídeo sobre un Museu de Washington que ha estat el primer, i potser encara és l'únic, en aplegar una gran col·lecció sobre l'aportació de la dona a l'art.
Hi falten encara molts noms, alguns de ben propers a nosaltres, com ara el de Lluïsa Vidal, però sorprèn comprovar la quantitat i la qualitat de l'aportació i l'èxit històric en l'intent d'amagar l'art fet per dones.
El vídeo és en aglès però un dels botonets, el primer, permet subtitular-lo en d'altres idiomes, com ara el castellà. La traducció és una mica sui generis però, vaja, ens en podem sortir.
dijous, 17 de maig del 2012
MATÍ AL PARC. LA PALMERA.
Parc de la Ciutadella (3)
Sortida amb el Taller II de pintura (professora Cristina Coca).
Apunt, aquarel·la sobre paper (17/5/2012).
El cel ennuvolat, una boirina
humida, sobre el parc,
acull la pau silent
de la palmera, vora l'aigua quieta.
MATÍ AL PARC. PALMERES I BARCA
Parc de la Ciutadella (2)
Sortida amb el Taller II de pintura (professora Cristina Coca).
Apunt, aquarel·la sobre paper (17/5/2012).
La barca espera, l'aigua silenciosa
reflecteix un cel gris.
La primavera
dorm als matolls,
mentre els ocells, alegres,
esperen que el sol nou es deixondeixi.
MATÍ AL PARC. PONT SOBRE EL LLAC
Parc de la Ciutadella (1)
Sortida amb el Taller II de pintura (professora Cristina Coca).
Apunt, aquarel·la sobre paper (17/5/2012).
S'enfosqueix l'aigua sota el pont.
Els arbres
saluden el pas lent dels ànecs joves
mentre uns infants, a prop,
juguen i riuen.
dilluns, 14 de maig del 2012
dissabte, 12 de maig del 2012
Paisatge de la Cerdanya
divendres, 11 de maig del 2012
Camí al bosc
Camí al bosc. Cap a Cardó (aquarel·la i retolador sobre paper, 2011).
Entre matolls
bedolls i pins amics
el sol s'escola.
Entre matolls
bedolls i pins amics
el sol s'escola.
dimecres, 9 de maig del 2012
Serra de Cardó
Etiquetes de comentaris:
aquarel·la,
estiu 2011,
serra de Cardó
dimarts, 8 de maig del 2012
Dona blava i cel vermell
Etiquetes de comentaris:
acrílics,
Cristina Coca,
model,
Taller II pintura
dilluns, 7 de maig del 2012
Mural col·lectiu: compartint el color
El mural col·lectiu del seminari de pintura al pastel, amb la professora Carme Esmerats, que aviat despenjaran, per cert.
Un nou blog? Per què?
Des que em vaig jubilar que segueixo classes de dibuix i pintura a l'Escola de la Dona.
Sempre m'havia agradat dibuixar i pintar, a més d'escriure, però no havia tingut mai el temps necessari per a anar a aprendre'n una mica.
Aquest és el quart curs que hi vaig. Si expliqués totes les virtuts de l'Escola i del seu professorat em faltarien paraules i, a més, semblaria exagerada. Estic molt contenta de totes les professores -fins ara totes han estat dones, per qüestions d'horari- i també de l'ambient i dels companys i companyes amb els quals comparteixo aquestes estones inoblidables.
Per altra banda, també tinc certa afició a la fotografia.
No vindrà d'un blog. A més, ara que van una mica de baixa, animar la virtualitat blogaire no està malament del tot.
Ahir vaig anar a Caixa Fòrum, vaig tornar a veure l'exposició de Delacroix, pintor que sempre m'ha semblat sobrevalorat, cosa que s'esdevé amb molts temes francesos. En canvi Goya cada vegada m'agrada més i em sembla més modern i més intemporal. Aquest seu dibuix, tan conegut, m'ha inspirat el nou blog.
Hi penjaré dibuixos, pintures, fotografies, textos breus, notícies sobre exposicions, breus biografies de pintors i dibuixants i tot allò que em sembli interessant. Però, sobretot, l'obra pròpia i ja em perdonareu la inevitable vanitat.
Etiquetes de comentaris:
art,
dibuix,
exposicions,
Goya,
pintura
Subscriure's a:
Missatges (Atom)