dilluns, 1 de desembre del 2014

DONES PINTORES POC CONEGUDES: MARCELINA PONCELA


En aquest blog vaig iniciar una sèrie sobre pintores que tinc una mica oblidada. La reprenc avui evocant la figura d'una interessant pintora, etiqueta com a naturalista -això de les etiquetes agrada molt als experts- i crec que poc coneguda. Fa anys es deia que no hi havia dones pintores, entre d'altres oficis en els quals semblava que no era possible trobar senyores- però des que ens hem posat a cercar resulta que n'hi ha un munt.

Marcelina Poncela de Jardiel va ser la mare del gran Jardiel Poncela i m'he ensopegat amb ella en llegir la biografia que el nét de Jardiel, Enrique Gallud Jardiel, ha publicat fa poc sobre el seu avi. A la família es pot trobar molta gent relacionada amb l'art i el món intel·lectual, en molts vessants i en diferents generacions. 


Marcelina Poncela.jpg


Avui, però, em dedicaré més aviat a la mare que no pas al fill o a la descendència. Marcelina Poncela Ontoria (o Hontoria, en alguns documents) va néixer l'any 1867 a Valladolid. Es va casar amb el periodista Enrique Jardiel Agustín. Va estudiar a l'Escola de Belles Arts de Valladolid i també va cursar magisteri i va treballar de mestra nacional. L'any 1882 va anar a Madrid i en aquesta ciutat, el 1884, va formar part del grup de les sis primeres dones que es van matricular a la Escuela Especial de Pintura, Escultura y Grabado, amb un permis del Rei. Va estudiar amb gent destacada de l'època i va aconseguir una pensió de la Diputació i l'Ajuntament de Valladolid. Va rebre diferents premis per les seves obres i després de casar-se acostumava a firmar les seves obres com Poncela de Jardiel. 


Va participar en diferents exposicions entre els anys 1892 i 1915 i va obtenir mencions d'honor i medalles diverses. Va ser professora de dibuix a les Escoles Normals de Madrid i Saragossa i va cultivar el paisatge, la figura, el bodegó i els temes florals. A l'Ajuntament de Valladolid es conserva un retrat de la reina Maria Cristina amb Alfons XIII encara infant, que va enviar en agraïment a la seva ciutat.
És una pintora de la qual es pot trobar força informació a la xarxa. Va morir a Quinto  de Ebro (Saragossa), l'any 1917, a l'edat de cinquanta-dos anys. 

dimecres, 19 de novembre del 2014

NOVEMBRE LLUMINÓS, AL PORT



Una petita aquarel·la del port vell, amb la gent del Pati Llimona. 


Sol de novembre
la llum de primavera
s'enyora i torna.




dimarts, 4 de novembre del 2014

DIBUIX DE RECUPERACIÓ



Un dibuix a llapis dels volts de la Catedral. Tot i que aquest any no he pogut anar a l'Escola de la Dona m'he apuntat un dia a la setmana a un taller del Pati Llimona, amb una molt bona professora, Núria Boix. Noto que estic una mica rovellada...

dissabte, 16 d’agost del 2014

PRACTICANT AMB LA TAULETA


RATLLES SOBRE COLORS
GERROS I FLORS
PAISATGE

FLORS VERMELLES
CAMÍ

diumenge, 8 de juny del 2014

VISIONS DE LA CIUTAT








Fotografies des de Montjuïc, en una tarda ennuvolada, al sortir del Museu.

dijous, 22 de maig del 2014

diumenge, 27 d’abril del 2014

PROVATURES PICTÒRIQUES AMB AIXÒ QUE EN DIUEN 'IPAD'

`

Els tres arbres


Gerro amb flors


Núvols
Roses
Provatures de dibuix i pintura fetes amb la tauleta que m'han regalat fa poc temps i el programa My brushes, versió gratuïta. 

dissabte, 15 de març del 2014

L'ENCÍS DE LES NINES DE RETALLAR








De petita vaig jugar molt amb nines de retallar, un entreteniment barat i molt divertit. Després, de gran, en vaig dibuixar per a nenes de l'escola i més endavant per a la meva filla o d'altres nenes conegudes. Feia temps que no m'hi dedicava però fa uns dies vaig dibuixar aquestes per a la néta d'una amiga, espero que li agradin. I aquí les penjo per si algú més vol jugar també amb la seva néta... O amb el nét, ja que estaria bé que els jocs fossin una mica més igualitaris. Recordo que els nens retallaven soldadets però avui deuen estar passats de moda. Més endavant també vaig fer construccions de paper, casetes, castells, però ja era més complicat i mai les enganxava com calia.

dissabte, 1 de març del 2014

DIARI D'UNA NÉTA ESCRIT PER LA SEVA ÀVIA (5)

Aquest meu segon Nadal
he celebrat tal com cal.

Un preciós anorak
em va regalar el tiet Bernat.
La iaia em vol dibuixar
però no l'acaba d'encertar.

 Per tal que en menjar m'estigui quieta
l'àvia m'explica el conte de la Rateta.
De tant en tant em faig un nyanyo,
no sé com me les apanyo.

El meu conte preferit
és el del Patufet petit.

(continuarà)

dilluns, 10 de febrer del 2014

DIARI D'UNA NÉTA ESCRIT PER LA SEVA ÀVIA (4)

Quan tinc febre o m'he fet pupa
tota la família es preocupa.

Com que m'agrada tot net
grato sovint el parquet.
Amb el mòbil vull jugar
i al final... me l'han de deixar.

Un bon bastonet de pa
complementa l'esmorzar.
Coloms, cotorres, pardals,
són ocells fenomenals.

Els gossos corren i salten,
però els gats també m'encanten.

(continuarà)