M'agraden molt els terrats però per tal que hi puguis accedir han de ser públics o bé has de comptar amb coneguts que t'hi convidin. Un dels espais aeris actuals que m'agrada més és el terrat de les Arenes, centre comercial que trobo horrorós pel que fa a l'interior, a banda de què el so reverbera per tot arreu i per poca gent que hi hagi hi ha un soroll constant i pesadet, acompanyat d'aquestes musiquetes absurdes que t'endinyen a les botiguetes.
No em va agradar la remodelació comercial, a una plaça de toros s'hi poden fer moltes coses i, de fet, se n'hi havien fet, en aquesta: circ, patinatge sobre gel, concerts de música. Pitjor ho té la Monumental, encara no se'n sap el destí. En tot cas el terrat de les Arenes i la seva diàfana circularitat fa que acabi perdonant el desori de l'interior i la poca gràcia dels restaurants que s'hi apleguen.
Sempre que puc hi pujo, com també a la terrassa del Corte Inglès de la plaça de Catalunya. Aquests espais aeris però no tan elevats com que perdis la perspectiva humana són molt interessants. Al de les Arenes s'hi ha de pujar a l'hora de la posta del sol o en un dia ennuvolat, quan fa sol no es pot suportar l'escalfor. Crec que al principi van dir que s'hi faria footing o com en diguin ara, d'això de córrer sense anar enlloc. En ser circular la metàfora encara quedaria més palesa, seria com en el conte de Rodari en què unes mones creuen que viatgen perquè pugen als caballitos.
