Cap a l'horitzó
Quan van acabar les festes, l’Àliga Marcenca, un element del bestiari popular, va retornar al magatzem de la vila, amb els gegants, els capgrossos i el Drac Esgarrifós.
La tardor va trigar a arribar. Passat Tots Sants va ploure i va pedregar. La calamarsa va esberlar els vidres de la claraboia del magatzem.
Per allà es va escolar un bocí de meteorit que va espetegar damunt de l’Àliga. L’animal de cartró pedra, amb una nova vida a l’abast, va pujar al cel i va volar cap a l’horitzó. Sota seu no es veien més que onades de muntanyes.
Segon treball del curs sobre literatura i plàstica, en aquest cas el text de cent paraules s'ha elaborat a partir d'una frase de l'obra Solitud. De forma inconscient aquest alliberament d'una àliga de cartró-pedra, d'alguna manera, m'evoca el final del llibre, amb la fugida de la Mila vers qui sap on, però, malgrat tot, lliure. El treball està fet amb tinta damunt paper d'aquarel·la, utilitzant estris diversos, com la canya, el retolador o el pinzell, i amb tècnica lliure i diversa però fent inspirada en la cal·ligrafia creativa.
