I a espera un nou inici, per al dia 10 de febrer, noves mirades a l'entorn del Llibre d'Artista.
diumenge, 31 de gener de 2021
FINAL D'UN QUADERN, INICI D'UN ALTRE
dilluns, 11 de gener de 2021
DIARI D'ARTISTA (9): INSPIRACIONS DEL MAR
Cierra la
tarde el horizonte
ennubarrado.
Sobre el mar de acero
hay un cielo
de plomo...’
El mar
triste, Antonio Machado
La mar, ampla i profunda,
que emplena
tant l’espai,
la mar que no
s’acaba,
que no s’acaba mai...
Epístola
d’alta mar, Joan Oliver
El far és
lluny, en un paratge agrest
d’una
bellesa abrupta, colpidora...
El Far, Miquel Martí i Pol
Demà, darrera classe online del trimestre, espero poder fer un segon curs sobre el tema dels Llibres d'Artista, també a càrrec de la professora Cristina Coca.
Aquests son els darrers treballs fets amb el tema del mar, a partir de referents com ara la figura d'Anselm Kiefer i un poema de Brossa. En els meus treballs he inclòs també alguns referents poètics.
dimecres, 16 de desembre de 2020
DIARI D'ARTISTA (8): EL FRED DE L'HIVERN
Els ocells del silenci planen damunt
les vinyes,
una glaçada tendra embolcalla els vells
ceps.
Els àngels han cosit uns vels de
boirina
I un repòs fet de segles somnia eternitats.
Passejo
sense pressa pels caminals tranquils,
el fred fa que l’alè sigui una bafarada
de somnis oblidats, que cerquen el seu
món
a la terra promesa de les vinyes
eternes.
S’abalteix l’esperança en els camps
adormits,
la vida es mou més lenta i el ritme
dels batecs
dels cors, sembla cercar un repòs
infinit,
una mort temporal sense grans
testaments.
La dolçor de la pau imaginada sempre
Irisa la gebrada sota un sol indecís.
Júlia Costa
BOIRA D'HIVERN
Grisor de boira
Filo el somni al
capvespre
Flonja flassada.
Pluja d’hivern
Estels de
purpurina
Damunt el glaç.
Blanc abrigall
La neu a la
codina
Guarda un secret.
Cerç inclement
Arrossegues
misteris
I mots feixucs.
Borrons petits
Amaguen noves
vides
Entre el
brancall.
Erms del temps
mort
Prats on la vida
passa
Sempre de llarg.
Sobre els camins
El silenci
s’arrapa
Als còdols vells.
Júlia Costa
L'hivern és el silenci,
és el poble en silenci,
és el silenci de les cases
i el de les cambres,
el de la gent que mira, rere els vidres
com la neu unifica els horitzons
i ho torna tot
colpidorament proxim i assequible.
Miquel Martí i Pol, Hivern, fragment.
dimecres, 9 de desembre de 2020
DIARI D'ARTISTA (7): EL COLOR DELS DIES. EL COLOR DELS SENTIMENTS
(acrilics)
FLORS DE NADAL,
VERD I VERMELL, ESCAMPEN
ESPERANÇA I DESIG
DE DIES TENDRES.
(aquarel·la)
...EL CEL ÉS MALVA I ROSA I AMETISTA,
HI HA UN OR DE FULLES PELS CAMINS FORANS.
(Girona a la tardor, Josep Maria de Sagarra, fragment)
(llapis de colors i retolador)
COLORS TANCATS
EN CAIXES DE COLORS,
FUGEN I ES TRENQUEN.
dimecres, 2 de desembre de 2020
DIARI D'ARTISTA (6): CAMINS
AMABLES LABERINTS,
SECRETS INÚTILS
A L'ESCORÇA DELS ARBRES DELS CAMINS.
CERCLE INFINIT
QUE TORNA AL SEU INICI.
CAMÍ, SENDER,
CORRIOL, CURT VIARANY,
PASSEIG SENSE FINAL,
CARRER DE CASA.
NO ANAR ENLLOC,
NO SABER FINS ON ARRIBA
AQUEST CAMÍ
DEL MEU MATI D'AVUI
QUE, DE TAN CONEGUT,
ÉS UN ENIGMA.
dilluns, 30 de novembre de 2020
DIARI D'ARTISTA (5): RASTRES DE NATURA
Giren i xisclen
Amb les ales esteses.
Volen lleugeres.
Instants precisos,
Nous matins que s’escapen,
Entre boires marines,
Sense projectes.
Pit-roigs als arbres
Aurons, moreres,
Roures i bellaombres.
Corriols de passejada,
Sol als bassals.
Fred, vent i pluja,
Un camí de silenci.
Llum als balcons.
La tarda es fa petita.
Entre les ombres suren
Solituds vegetals.
dimecres, 18 de novembre de 2020
DIARI D'ARTISTA (4): LA CASA I ELS LÍMITS
Aquest treball girava a l'entorn de la casa, considerada des de molts punts de vista. Jo he triat fer referència a un edifici d'habitatges modernista, que tinc gairebé a davant de casa. He utilitzat tècniques i materials diversos.
També he escrit un poema sobre la temàtica triada:
LA CASA DE DAVANT DE CASA
AQUESTA
CASA DE DAVANT DE CASA (NOVEMBRE, 2020)
ja té més de cent anys.
La miro, encuriosida,
quan el sol, pel matí,
il·lumina una part de la façana.
Al vespre,
amb el sol a ponent té colors nous
que la fan cada dia diferent.
Els estadants canvien, van i venen.
Aquests dies conforma
el meu paisatge més proper
i aplega
els misteris de vides que no sé.
No serà eterna
però viurà més anys que no pas jo
mirant la vida des dels seus balcons
modestos, on algunes flors intenten
obrir-se sota el sol de cada dia.
Júlia Costa, poemes inèdits
Subscriure's a:
Missatges (Atom)