Una tela, 8 paisatge, pintada a casa amb acrílics una mica lliurement a partir d'una fotografia d'un camí de la Terra Alta.
Veig un caminet
per entre les vinyes.
A on me durà
si jo le’n seguia?
Ningú m’ho pot dir
sinó el que el sabia:
saber un caminet
fa molta alegria.
Hi passa un pagès
que ve de la vinya.
Com hi passa avui,
també cada dia:
cada dia no,
que festes hi havia.
De tant que el coneix
les hi coneixia
—Digau-me el camí:
saber-lo voldria.
—Si te l’ensenyés,
tu mai el sabries:
si le’n vols saber
passa-hi cada dia.
per entre les vinyes.
A on me durà
si jo le’n seguia?
Ningú m’ho pot dir
sinó el que el sabia:
saber un caminet
fa molta alegria.
Hi passa un pagès
que ve de la vinya.
Com hi passa avui,
també cada dia:
cada dia no,
que festes hi havia.
De tant que el coneix
les hi coneixia
—Digau-me el camí:
saber-lo voldria.
—Si te l’ensenyés,
tu mai el sabries:
si le’n vols saber
passa-hi cada dia.
El poema no el coneixia, i el quadre es fantàstic, sobretot la lluminositat de les fulles i el cel, i el gosset, que sembla que hagi de surtir en qualsevol moment de la tela...
ResponEliminaMoltes gràcies, Eastriver. He de dir que jo tampoc no coneixia el poema, en buscava un per posar sota de la pintura i el vaig trobar per casualitat.
ResponEliminaUna pintura deliciosa i un poema senzill, fresc i savi...
ResponEliminaUn pack de primera!.