Camins perduts
a l'horitzó s'esqueixen
els núvols tendres
Mur insegur
com nosaltres, les pedres,
lligams precaris
Converses noves
promeses de paraules
a preu barat
La cremallera
obre i tanca fronteres
vers la foscor
Parets pintades
agosarats artistes
regalen somnis
El cel desitja
seguir el camí de saba
que l'arbre crea
Noves senyeres
a les humils conquestes
joioses canten
Muntanyes, poble,
senders de nuvolada
a l'horabaixa
Jocs de paraules
les lletres s'amunteguen
als diccionaris
Petits miralls
reflecteixen la vida
i amaguen rostres
Horitzontals
creen amb innocència
geometries
L'aspre paret
es converteix en platja
per a naufragis
Ombres al mur
l'atzar inexplicable
crea art matèric
Velles rajoles,
acullen entusiastes
uns blaus caòtics.
Un treball excel·lent. Et felicito
ResponEliminaGràcies, M. Antònia, bon diumenge!!!!
ResponElimina