Forats a la paret del terrat
A l’estiu, fa molts anys, pujàvem al terrat, a prendre
la fresca. El terrat era comunitari però el senyorejava el Vell Anarquista, que
malvivia sol, en un habitacle minúscul.
A la paret del terrat quedava el senyal d’uns trets
antics El Vell Anarquista es planyia de l’origen d’aquelles ferides.
Si no ens enteníem ni entre
nosaltres...
Els infants no sabíem de què anava tot allò. D’una
guerra a dins de la guerra, d’aldarulls i revoltes, de violència. Els ulls de l’home espurnejaven com espurnes
atiades al braser quan recordava l’origen oblidat dels forats inquietants.
Text i imatge a partir d'una frase de la lectura del llibre 'Júlia', d'Isabel-Clara Simó (la frase és la que està en negreta en el text).
Aquarel·la sobre paper
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada