Els ocells del silenci planen damunt
les vinyes,
una glaçada tendra embolcalla els vells
ceps.
Els àngels han cosit uns vels de
boirina
I un repòs fet de segles somnia eternitats.
Passejo
sense pressa pels caminals tranquils,
el fred fa que l’alè sigui una bafarada
de somnis oblidats, que cerquen el seu
món
a la terra promesa de les vinyes
eternes.
S’abalteix l’esperança en els camps
adormits,
la vida es mou més lenta i el ritme
dels batecs
dels cors, sembla cercar un repòs
infinit,
una mort temporal sense grans
testaments.
La dolçor de la pau imaginada sempre
Irisa la gebrada sota un sol indecís.
Júlia Costa
BOIRA D'HIVERN
Grisor de boira
Filo el somni al
capvespre
Flonja flassada.
Pluja d’hivern
Estels de
purpurina
Damunt el glaç.
Blanc abrigall
La neu a la
codina
Guarda un secret.
Cerç inclement
Arrossegues
misteris
I mots feixucs.
Borrons petits
Amaguen noves
vides
Entre el
brancall.
Erms del temps
mort
Prats on la vida
passa
Sempre de llarg.
Sobre els camins
El silenci
s’arrapa
Als còdols vells.
Júlia Costa
L'hivern és el silenci,
és el poble en silenci,
és el silenci de les cases
i el de les cambres,
el de la gent que mira, rere els vidres
com la neu unifica els horitzons
i ho torna tot
colpidorament proxim i assequible.
Miquel Martí i Pol, Hivern, fragment.
