LLUM DE FEBRER

 

DIBUIXOS CONFINATS

He destinat un blog que tenia per estrenar als dibuixos i aquarel·les que aniré fent aquests dies de recés oblidat. La majoria, a partir de fotografies, com aquest  racó de Montjuïc, un indret que tinc molt a prop però, ara, força lluny per raons òbvies. 

I un intent de retrat de la meva néta, Júlia B. No s'assembla gaire però m'agrada.

I alguns dels darrers treballs fets a classe, amb l'Ignasi. Ai, quan podrem tornar-hi! Impressions vegetals damunt papers diferents, fetes amb pintura de dits.

INDRETS SINGULARS, PEDRALBES

Nou curs de l'Escola de la Dona, amb la professora Carme Esmerats. Apunts del natural, acolorits amb aquarel·la, això que avui en diuen sketching,  a tres indrets diferents. Les primeres tres sortides han estat a Pedralbes, malauradament no vaig poder anar a la darrera.  Ara toca, a partir d'aquest dijous, l'Hospital de Sant Pau.

PINTURA DE PAISATGE: JARDÍ BOTÀNIC HISTÒRIC

Primera sortida a l'exterior del curs de paisatge, a un dels meus indrets barcelonins preferits, el Jardí Botànic Històric. El dibuix de l'arbre l'he pintat amb llapis aquarel·lables, una tècnica còmoda per a sortides i molt agraïda.  

DES DEL TERRAT DE LES ARENES

M'agraden molt  els terrats però per tal que hi puguis accedir han de ser públics o bé has de comptar amb coneguts que t'hi convidin. Un dels espais aeris actuals que m'agrada més és el terrat de les Arenes, centre comercial que trobo horrorós pel que fa a l'interior, a banda de què el so reverbera per tot arreu i per poca gent que hi hagi hi ha un soroll constant i pesadet, acompanyat d'aquestes musiquetes absurdes que t'endinyen a les botiguetes. 

No em va agradar la remodelació comercial, a una plaça de toros s'hi poden fer moltes coses i, de fet, se n'hi havien fet, en aquesta: circ, patinatge sobre gel, concerts de música. Pitjor ho té la Monumental, encara no se'n sap el destí. En tot cas el terrat de les Arenes i la seva diàfana circularitat fa que acabi perdonant el desori de l'interior i la poca gràcia dels restaurants que s'hi apleguen. 

Sempre que puc hi pujo, com també a la terrassa del Corte Inglès de la plaça de Catalunya. Aquests espais aeris però no tan elevats com que perdis la perspectiva humana són molt interessants. Al de les Arenes s'hi ha de pujar a l'hora de la posta del sol o en un dia ennuvolat, quan fa sol no es pot suportar l'escalfor. Crec que al principi van dir que s'hi faria footing o com en diguin ara, d'això de córrer sense anar enlloc. En ser circular la metàfora encara quedaria més palesa, seria com en el conte de Rodari en què unes mones creuen que viatgen perquè pugen als caballitos.

OCTUBRE, 2015, PLATJA D'ARO

Arrecerades 

damunt de sorra i pedres

floreixen vides.

Les llums de festa

conformen palaus fràgils

gresca i gatzara.

Els vells silencis

més enllà de la gresca

rebroten sempre.

Valls i muntanyes

el mirador ens acosta

al món amable.

Mar de tardor

blaus i grisos s'esquitxen

de pols daurada.

VISIONS DE LA CIUTAT

Fotografies des de Montjuïc, en una tarda ennuvolada, al sortir del Museu.

CHEMA MADOZ I ELS LÍMITS INEXISTENTS DE LA FOTOGRAFIA ACTUAL

Si no és a causa de l'avís de la meva filla, que és també una gran, gran fotògrafa sense saber-ho ni ella mateixa, no m'hauria assabentat d'aquesta magnífica exposició. Si a l'exposició de Caixafòrum ja es planteja el límit entre fotografia i pintura i com una beu de l'altra i això en totes direccions, en l'obra de Madoz el tema el podem reprendre des d'un punt de vista diferent i extraordinari. Poemes visuals en realitat, surrealisme pur i un gran doll d'imaginació, per a gaudir-ne més d'una vegada. Hi ha temps de sobres per anar-hi i tornar-hi. Per als aficionats a la pintura, al dibuix i a la fotografia i per als poc aficionats a res de tot això, fins i tot.

La Pedrera. Chema Madoz. Ars Combinatòria.

Avís per a inexperts: En alguna ocasió pot semblar que la porta està tancada a causa de l'allau turístic que envaeix la Pedrera  convencional i paga de forma excessiva per poder dir que ha vist l'obra gaudiniana típica i tòpica, però no és així, endavant sense por, que l'exposició de Madoz, a més, és de franc.

Imprescindibles - Chema Madoz, regar lo escondido

• Imprescindibles - Chema Madoz, regar lo escondido

IMATGES I PARAULES (MIRADES NOVES)

Sense passat

miralls d'un món possible

ple d'esperança

els teus ulls sotgen

el camí dels misteris

i els vells enigmes.