LA CANÇÓ DELS MARS (VANGELIS)
EL SO DEL SILENCI (SIMON/GARFUNKEL)
FRAGMENTS (SCHOENBERG)
NOCTURN (CHOPIN)
El poema (Martí i Pol, poemes inèdits)
El poema és la nit
i un balancí al terrat,
i jo,
assajant de dir coses en veu baixa.
Si ara apaguessin el llums del carrers,
i també els llums del pont
i els de les cases,
el poble esdevindria
paorosament gran,
tràgicament indefens.
El poema és la nit,
la nit del poble,
el poble dins la nit en una
meravellosa harmonia,
segut al balancí,
dins el poble i la nit,
assajant de dir coses en veu baixa.
Torna la barca
amb la xarxa dels somnis
plena de lluna...
Del llibre ‘A l’ombra dels bambús’, de Josefina
Peraire (haikais i tankes)
I a espera un nou inici, per al dia 10 de febrer, noves mirades a l'entorn del Llibre d'Artista.
El vidre de la finestra (oberta) duplica
la palmera que l'aire agita en silenci Pel tronc puja la veu callada que el vidre perfè en el somni Somni de llum en la clara dimensió de la tarda daurada La sang del poema es fa llum al cim de la palmera Hi ha el record de moltes veus en la quieta reverberació del vidre Veus presents o llunyanes com núvols blancs damunt la palmera La palmera és perfil pur i esclat de sorpresa D'un traç segur neix i es desborda Ve d'un fons i s'obre dins la pàgina de l'aire II El poema és el traç que queda en l'aire El traç de la palmera i la veu de les fulles L'aire mou el poema Hi ha cicatrius d'ombra al tronc: graons vers la llum El poema és llum i és ombra - ombra avançant vers la llum Passat i present al cor de la palmera Instant precís de la paraula S'alça la veu com la palmera en el silenci Al vidre de la finestra (oberta) repercuteix el cant de l'aire Somia la palmera vols d'ocells, ales d'àngel El poema és ala i és vol Instant ardent, ombra i presència. |