Hi ha va haver Madrid, fa un parell d'anys, una exposició, a l'Academia de Artes de San Fernado, al carrer d'Alcalà, sobre Maruja Mallo. Maruja Mallo, que va morir el 1995, es, encara, em sembla, una gran desconeguda per a molta gent. Però va ser una part molt important de tota aquella generació d'intel·lectuals i artistes del temps de la guerra, compromesa amb la República es va exiliar i va retornar a Espanya el 1965. Com en tants altres casos, el fet de ser dona crec que l'ha relegat durant anys a un estrany paper secundari, quan jo la trobo al nivell d'un Dalí i de molts altres pintors contemporanis seus, molt més coneguts.
A la seva terra natal, Galícia i, en concret, al poble on va néixer, Vivero, s'està construint un museu dedicat a aquesta artista, tant del seu temps, tan immensa i polifacètica. Un museu crec que compartit amb l'escultor Cristino Mallo. La vida d'aquesta dona és apassionant, no cal que l'expliqui ja que a la wikipèdia podeu trobar molta informació, només comentaré, una mica en pla tafaner, que va tenir un embolic amb Miguel Hernández, entre d'altres. Va viure els darrers deu anys en una residència d'avis madrilenya i va rebre diferents homenatges i reconeixements.
Va ser un gran amor de Rafael Alberti. Una dona compromesa, valenta, sense pors...
ResponEliminaUna dona lliure, Eastriver, cert.
ResponEliminaSegons la seva biografia que vaig llegir fa uns quants anys, va formar part del trio (que en realitat era un quartet) Dalí, Buñuel, Lorca, pero ningún en parla. He llegit uns quants llibres sobre dones artistes i la historia sempre es repeteix. Les dones mai surten als llibres i no s'en parla a les escoles, ni tan sols al batxillerat artístic, (amb l'excepció de Frida Kalho). ¿?.
ResponEliminaBé, de Frida Kahlo també va estar molt de temps que no se'n parlava, de tant en tant en redescobreixen alguna.
ResponElimina