Rosalba Carriera va ser una important pintora veneciana, redescoberta per nosaltres fa alguns anys. Li he dedicat un dels meus enigmes històrics.
Al seminari de Pintura al Pastel la professora Carme Esmerats la va mencionar en moltes ocasions. La tècnica del pastel va ser molt útil a les dones cultes, que no podien assistir a les classes convencionals de les acadèmies ni utilitzar grans espais. Per sort per a la pintora, aquell tipus de pintura va connectar amb els gustos de la societat aristocràtica del segle XVIII.
Se sap poca cosa de la vida personal de Carriera. Va viure molts anys per a l'època, més de vuitanta, i en els darrers va perdre la vista i gairebé tota la seva família. Malgrat això va ser molt apreciada i valorada i va retratar el bo i millor de la societat de l'època.
Potser una part del cert menyspreu que va patir durant un temps la pintura al pastel prové, ai, de ser una tècnica molt utilitzada per les dames pintores. Avui hi ha pintores noves, innovadores i agosarades, que han utilitzat aquesta tècnica d'una forma arriscada i contemporània.
Hi ha publicat en francès i en italià un dietari de la pintora de la seva estada a Paris, l'any 1720 i 1721. Ara estic precisament llegint la novel·la "La tarda a Venècia" d'Olga Xirinachs on Rosalba Carriera en els últims dies de vida rememora el seu passat
ResponElimina