Un parell de dibuixos inventats, una mica surrealistes, per practicar, tots dos en un bloc de 60 g/m, 14,8x21, el primer 'La fada', amb llapis i el segon, 'La tomba', amb retolador de punta fina.
Ja he començat el TALLER 2 de dibuix a l'Escola de la Dona, amb un professor nou, Txema Pinto, a més d'haver-me apuntat a un seminari molt interessant, DIBUIX LOW COST, amb la professora Carme Esmerats, cada any he fet algun curs amb ella i aquest ja serà el cinquè, com passa el temps!
feia molts dies que no venia a llegir-te, júlia, i m'ha agradat molt trobar aquí estes aproximacions al dibuix. fa temps que no entenc com pot ser que el dibuix estigue tan oblidat a les escoles, que es treballe tan poc, quan és un dels llenguatges més universals de tots.
ResponEliminal'any passat, o l'altre, la sara volia anar a classes de dibuix, però no vam trobar cap lloc on poder apuntar-se. a l'escola d'art mos van dir que no tenen alumnes fins als... no sé si eren 16 o 14 anys. me va sorprendre molt.
al setembre, vam trobar en una botiga un anunci d'un professor de dibuix que fa classes particulars i vam provar sort. mos va dir que els alumnes que té també són més grans, però que podia acollir-la. i va ser una alegria per a les dos. ara hi va els dissabtes al matí i li agrada molt.
trobes alguna explicació a este "marginació" del dibuix? no la sé entendre...
m'ha agradat molt també l'últim post que has fet amb los dibuixos d'aquelles dones que pintaven l'ombra de l'estimat abans que marxés. no els havia vist mai i m'han semblat molt bonics.
Iruna, sobre el que em dius em sembla que escriuré una entrada a La Panxa del Bou, és un tema que fa anys que em preocupa. Catalunya té una gran tradició pel que fa al dibuix i la pintura però no la valorem com caldria, més enllà de les quatre patums de la modernitat. Personalment no sóc partidària dels especialistes a primària, crec que la formació dels mestres hauria de ser més potent i que en aquest nivell poguessin donar anglès i música, fins i tot educació física si són joves, així ho feien fa anys i no anava malament. Però fixa't que quan es van incorporar especialistes a les escoles elementals i es va revaloritzar la música no es va parlar mai, ni se n'ha parlat, d'incorporar especialistes en plàstica, un tema que cada vegada s'ha fet pitjor a les escoles públiques, i, encara pitjor, no es reivindica aquest especialista. El tema del dibuix és dramàtic, crec que es treballava fins i tot més quan jo era petita, a nivell una mica ranci, certament, però més ordenat i coherent.
ResponEliminaEn general el treball plàstic es limita a manualitats, a pintura sense nord, de vegades amb muntatges i celebracions puntuals i ocasionals(any Miró, any Dalí) i així li va al pobre dibuix. A més, les facultats de Belles Arts també han derivat durant anys sense potenciar el dibuix clàssic, com si fos una cosa d'altres temps, passada de rosca. La creativitat està molt bé però abans s'han de donar eines, si amb el llegir i l'escriure se seguís aquest criteri seria un caos. El dibuix és com molt bé dius un llenguatge universal i crec que més aviat s'ha anat enrere sense que hi hagués cap reflexió sobre aquest abandonament que constates.