Hay noches
que con su propia sombra
encienden el misterio...
(Hugo Mujica)
El poema (Martí i Pol, poemes inèdits)
El poema és la nit
i un balancí al terrat,
i jo,
assajant de dir coses en veu baixa.
Si ara apaguessin el llums del carrers,
i també els llums del pont
i els de les cases,
el poble esdevindria
paorosament gran,
tràgicament indefens.
El poema és la nit,
la nit del poble,
el poble dins la nit en una
meravellosa harmonia,
segut al balancí,
dins el poble i la nit,
assajant de dir coses en veu baixa.
Torna la barca
amb la xarxa dels somnis
plena de lluna...
Del llibre ‘A l’ombra dels bambús’, de Josefina
Peraire (haikais i tankes)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada