en plànols, en colors, en llums i ombres,
i les persones, gairebé invisibles,
esdevenen puntets en moviment,
tots iguals i petits, en la distància.
El tresor de l’illa és, tan sols, la supervivència.
L’illa no és de ningú i és de tothom,
tothom té dret al port i als seus camins,
damunt dels quals el sol surt cada dia
sense mirar d’on som ni d’on venim.
Me gustan los mapas porque mienten... (Wislawa Szymborska)
Primer treball del Segon Quadern d'Artista, inspirat en el tema cartogràfic. Els dos primers textos son poemes meus.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada