En aquest blog vaig iniciar una sèrie sobre pintores que tinc una mica oblidada. La reprenc avui evocant la figura d'una interessant pintora, etiqueta com a naturalista -això de les etiquetes agrada molt als experts- i crec que poc coneguda. Fa anys es deia que no hi havia dones pintores, entre d'altres oficis en els quals semblava que no era possible trobar senyores- però des que ens hem posat a cercar resulta que n'hi ha un munt.
Marcelina Poncela de Jardiel va ser la mare del gran Jardiel Poncela i m'he ensopegat amb ella en llegir la biografia que el nét de Jardiel, Enrique Gallud Jardiel, ha publicat fa poc sobre el seu avi. A la família es pot trobar molta gent relacionada amb l'art i el món intel·lectual, en molts vessants i en diferents generacions.
Avui, però, em dedicaré més aviat a la mare que no pas al fill o a la descendència. Marcelina Poncela Ontoria (o Hontoria, en alguns documents) va néixer l'any 1867 a Valladolid. Es va casar amb el periodista Enrique Jardiel Agustín. Va estudiar a l'Escola de Belles Arts de Valladolid i també va cursar magisteri i va treballar de mestra nacional. L'any 1882 va anar a Madrid i en aquesta ciutat, el 1884, va formar part del grup de les sis primeres dones que es van matricular a la Escuela Especial de Pintura, Escultura y Grabado, amb un permis del Rei. Va estudiar amb gent destacada de l'època i va aconseguir una pensió de la Diputació i l'Ajuntament de Valladolid. Va rebre diferents premis per les seves obres i després de casar-se acostumava a firmar les seves obres com Poncela de Jardiel.
Va participar en diferents exposicions entre els anys 1892 i 1915 i va obtenir mencions d'honor i medalles diverses. Va ser professora de dibuix a les Escoles Normals de Madrid i Saragossa i va cultivar el paisatge, la figura, el bodegó i els temes florals. A l'Ajuntament de Valladolid es conserva un retrat de la reina Maria Cristina amb Alfons XIII encara infant, que va enviar en agraïment a la seva ciutat.
És una pintora de la qual es pot trobar força informació a la xarxa. Va morir a Quinto de Ebro (Saragossa), l'any 1917, a l'edat de cinquanta-dos anys.
