APUNTS MALDESTRES

Un parell d'apunts fets al curs de Figura Humana I, amb sanguina i pastel.

Ja  queden tan sols un parell de sessions, el temps passa molt de pressa.

He penjat poca cosa en aquesta ocasió, he fet poques fotografies i no estic gaire satisfeta dels resultats tot i que hem practicat molt, sempre amb model i amb tècniques diverses. És aquest un tema difícil i mai no en saps prou.

FIGURA HUMANA, NOU CURS

Aquest trimestre faig el curs Figura Humana 1 amb la professora Carme Esmerats. Estic molt rovellada pel que fa al tema de les proporcions, potser perquè darrerament m'he dedicat més aviat al paisatge. 

En tot cas, aquí penjo una mostra una mica maldestre, creta i carbonet sobre paper Canson.

EL CURS S'ACABA. SORTIDA A BÀSCARA I PROJECTE FINAL

Un nou curs inoblidable a la meva estimada Escola de la Dona. Dono per acabat el projecte final, una pintura sobre tela feta amb acrílics, a partir d'esbossos realitzats al Jardí Botànic.

I excursió a Bàscara, per visitar Can Gustà, un projecte molt interessant del professor  i artista Ignasi Esteve, una casa impressionant que es va reconvertint de forma progressiva en una mena d'obra d'art integral.

I visita al Poblat Iber del Mas Castellar, a Pontós, guiada pel senyor Narcís Llavanera, arqueòleg i pagès, que em va evocar una persona més jove que també es dedica a les dues mateixes activitats en un indret ben diferent, el Pere Rams, de Batea.

I excel·lent dinar a Can Fluvià, de Bàscara, econòmic i casolà.

I molta calor, i moltes xerrades amb la gent dels cursos compartits, noves amistats, retrobaments i comiats, fins al curs que ve. Aquesta època de l'any em produeix un cert sentiment de melangia que ja em ve des de la infantesa, quan les calors de l'estiu trenquen les rutines i la gent que ha compartit coses es diu adéu, ni que sigui de forma temporal.

PINTURA DE PAISATGE

Nou curs a l'ESCOLA DE LA DONA!!! De nou amb l'Ignasi Esteve, ara amb pintura de paisatge.

Aquest primer treball e blanc i negre, a partir d'una fotografia personal, està fet amb acrílics sobre paper basik, 70x50.

Ens hem retrobat uns quants alumnes del curs anterior.

Molt bones perspectives!!!!

PINTORS I PINTORES

Enllaço articles dels meus altres blogs relacionats amb el món de l'art. Sobre Joan Brull i Vinyoles, pintor simbolista i a l'entorn del qual vam organitzar una xerrada al barri del Poble-sec, on va viure i treballar:

Un balcó al Poble-sec

I sobre Remedios Varo, pintora surrealista nascuda a Anglès, el 16 de desembre de 1908 i la qual, després d'una vida apassionada i nòmada va morir a Ciutat de Mèxic, el 1963.

La Panxa del Bou

LA VINYA

La vinya, acrílic sobre paper

Un nou treball, el darrer, del curs sobre experimentació i creació amb acrílics, sap greu que tot acabi però així és la vida.

DONES PINTORES POC CONEGUDES: MARCELINA PONCELA

En aquest blog vaig iniciar una sèrie sobre pintores que tinc una mica oblidada. La reprenc avui evocant la figura d'una interessant pintora, etiqueta com a naturalista -això de les etiquetes agrada molt als experts- i crec que poc coneguda. Fa anys es deia que no hi havia dones pintores, entre d'altres oficis en els quals semblava que no era possible trobar senyores- però des que ens hem posat a cercar resulta que n'hi ha un munt.

Marcelina Poncela de Jardiel va ser la mare del gran Jardiel Poncela i m'he ensopegat amb ella en llegir la biografia que el nét de Jardiel, Enrique Gallud Jardiel, ha publicat fa poc sobre el seu avi. A la família es pot trobar molta gent relacionada amb l'art i el món intel·lectual, en molts vessants i en diferents generacions. 

Avui, però, em dedicaré més aviat a la mare que no pas al fill o a la descendència. Marcelina Poncela Ontoria (o Hontoria, en alguns documents) va néixer l'any 1867 a Valladolid. Es va casar amb el periodista Enrique Jardiel Agustín. Va estudiar a l'Escola de Belles Arts de Valladolid i també va cursar magisteri i va treballar de mestra nacional. L'any 1882 va anar a Madrid i en aquesta ciutat, el 1884, va formar part del grup de les sis primeres dones que es van matricular a la Escuela Especial de Pintura, Escultura y Grabado, amb un permis del Rei. Va estudiar amb gent destacada de l'època i va aconseguir una pensió de la Diputació i l'Ajuntament de Valladolid. Va rebre diferents premis per les seves obres i després de casar-se acostumava a firmar les seves obres com Poncela de Jardiel. 

Va participar en diferents exposicions entre els anys 1892 i 1915 i va obtenir mencions d'honor i medalles diverses. Va ser professora de dibuix a les Escoles Normals de Madrid i Saragossa i va cultivar el paisatge, la figura, el bodegó i els temes florals. A l'Ajuntament de Valladolid es conserva un retrat de la reina Maria Cristina amb Alfons XIII encara infant, que va enviar en agraïment a la seva ciutat.

És una pintora de la qual es pot trobar força informació a la xarxa. Va morir a Quinto  de Ebro (Saragossa), l'any 1917, a l'edat de cinquanta-dos anys. 

PROVATURES PICTÒRIQUES AMB AIXÒ QUE EN DIUEN 'IPAD'

`

Els tres arbres

Gerro amb flors

Núvols

Roses

Provatures de dibuix i pintura fetes amb la tauleta que m'han regalat fa poc temps i el programa My brushes, versió gratuïta. 

CHEMA MADOZ I ELS LÍMITS INEXISTENTS DE LA FOTOGRAFIA ACTUAL

Si no és a causa de l'avís de la meva filla, que és també una gran, gran fotògrafa sense saber-ho ni ella mateixa, no m'hauria assabentat d'aquesta magnífica exposició. Si a l'exposició de Caixafòrum ja es planteja el límit entre fotografia i pintura i com una beu de l'altra i això en totes direccions, en l'obra de Madoz el tema el podem reprendre des d'un punt de vista diferent i extraordinari. Poemes visuals en realitat, surrealisme pur i un gran doll d'imaginació, per a gaudir-ne més d'una vegada. Hi ha temps de sobres per anar-hi i tornar-hi. Per als aficionats a la pintura, al dibuix i a la fotografia i per als poc aficionats a res de tot això, fins i tot.

La Pedrera. Chema Madoz. Ars Combinatòria.

Avís per a inexperts: En alguna ocasió pot semblar que la porta està tancada a causa de l'allau turístic que envaeix la Pedrera  convencional i paga de forma excessiva per poder dir que ha vist l'obra gaudiniana típica i tòpica, però no és així, endavant sense por, que l'exposició de Madoz, a més, és de franc.

Imprescindibles - Chema Madoz, regar lo escondido

• Imprescindibles - Chema Madoz, regar lo escondido

CAMÍ DE LES VINYES

Una tela, 8 paisatge, pintada a casa amb acrílics una mica lliurement a partir d'una fotografia d'un camí de la Terra Alta.

Veig un caminet
per entre les vinyes.
A on me durà
si jo le’n seguia?
Ningú m’ho pot dir
sinó el que el sabia:
saber un caminet
fa molta alegria.
Hi passa un pagès
que ve de la vinya.
Com hi passa avui,
també cada dia:
cada dia no,
que festes hi havia.
De tant que el coneix
les hi coneixia
—Digau-me el camí:
saber-lo voldria.
—Si te l’ensenyés,
tu mai el sabries:
si le’n vols saber
passa-hi cada dia.

Francesc Pujols i Morgades

MARY CASSATT (1844-1926)

El 14 de juny va fer anys de la mort de Mary Cassatt (1844-1926). Va ser una pintora americana, amiga de Degas, que la va influenciar al principi. Va tenir la sort de pertànyer a una família amb diners i cultura que va potenciar les seves aptituds tot i que el seu pare, un ric banquer, no veia amb bons ulls la seva professió. Va conèixer d'altres pintors i pintores com ara Camille Pissarro i Berthe Morisot i va influir en una jove Lucy A. Bacon. Va retirar-se durant un temps per tenir cura de la seva mare i la seva germana, malaltes. La mare es va guarir però la seva germana va morir, cosa que la va deixar molt trasbalsada. Va viatjar molt per Europa, a Espanya va visitar París i Madrid. Va morir en una residència familiar que tenia a la Picardia francesa, després d'uns anys d'inactivitat a causa de diferents malalties.També va col·laborar amb els moviments sufragistes. Expliquen que no es va voler casar ni tenir fills per poder dedicar-se a l'art en total llibertat. Tot i que se la considera propera als impressionistes ella defugia les etiquetes. Va reflectir sovint el món femení, la maternitat, la costura, l'alletament.

Un nou blog? Per què?

Des que em vaig jubilar que segueixo classes de dibuix i pintura a l'Escola de la Dona.

Sempre m'havia agradat dibuixar i pintar, a més d'escriure, però no havia tingut mai el temps necessari per a anar a aprendre'n una mica.

Aquest és el quart curs que hi vaig. Si expliqués totes les virtuts de l'Escola i del seu professorat em faltarien paraules i, a més, semblaria exagerada. Estic molt contenta de totes les professores -fins ara totes han estat dones, per qüestions d'horari- i també de l'ambient i dels companys i companyes amb els quals comparteixo aquestes estones inoblidables.

Per altra banda, també tinc certa afició a la fotografia.

No vindrà d'un blog. A més, ara que van una mica de baixa, animar la virtualitat blogaire no està malament del tot.

Ahir vaig anar a Caixa Fòrum, vaig tornar a veure l'exposició de Delacroix, pintor que sempre m'ha semblat sobrevalorat, cosa que s'esdevé amb molts temes francesos. En canvi Goya cada vegada m'agrada més i em sembla més modern i més intemporal. Aquest seu dibuix, tan conegut, m'ha inspirat el nou blog. 

Hi penjaré dibuixos, pintures, fotografies, textos breus, notícies sobre exposicions, breus biografies de pintors i dibuixants i tot allò que em sembli interessant. Però, sobretot, l'obra pròpia i ja em perdonareu la inevitable vanitat.