dissabte, 27 d’abril de 2013

CHEMA MADOZ I ELS LÍMITS INEXISTENTS DE LA FOTOGRAFIA ACTUAL


Si no és a causa de l'avís de la meva filla, que és també una gran, gran fotògrafa sense saber-ho ni ella mateixa, no m'hauria assabentat d'aquesta magnífica exposició. Si a l'exposició de Caixafòrum ja es planteja el límit entre fotografia i pintura i com una beu de l'altra i això en totes direccions, en l'obra de Madoz el tema el podem reprendre des d'un punt de vista diferent i extraordinari. Poemes visuals en realitat, surrealisme pur i un gran doll d'imaginació, per a gaudir-ne més d'una vegada. Hi ha temps de sobres per anar-hi i tornar-hi. Per als aficionats a la pintura, al dibuix i a la fotografia i per als poc aficionats a res de tot això, fins i tot.


Avís per a inexperts: En alguna ocasió pot semblar que la porta està tancada a causa de l'allau turístic que envaeix la Pedrera  convencional i paga de forma excessiva per poder dir que ha vist l'obra gaudiniana típica i tòpica, però no és així, endavant sense por, que l'exposició de Madoz, a més, és de franc.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada